L’últim llibre a Atlántica de Comunicación aborda les cultures juvenils de les perifèries urbanes a través del Hip-Hop

Hip-Hop, cultura y participación. La visibilidad de la juventud de las periferias urbanas es el títol de l’obra editada per Rosana Martins, publicada en el marc del conveni firmat entre l’InCom-UAB i l’Editorial UOC.

Barcelona, 27–05–2015. El text descriu i analitza el naixement i evolució del Hip-Hop en les principals ciutats de Brasil i Portugal. Ofereix una visió molt completa d’aquest fenomen juvenil en les perifèries urbanes. A més a més, convé remarcar la realització d’un important treball de camp, basat en entrevistes a joves protagonistes, fet que permet obtenir una mirada des de dins de com el Hip-Hop ha arribat a poder donar visibilitat a unes realitats poc tractades als mitjans de comunicació dominants. Es parla del Hip-Hop com a producte col·lectiu, que abarca diferents manifestacions artístiques: música (rap i DJs), arts visuals (grafiti) i ball (break).

En l’obra hi participen diversos autors. A més a més de Rosana Martins, investigadora en el Centro de Investigação Media e Jornalismo (CIMJ), a la Faculdade de Ciências Sociais e Humanas de la Universidade Nova de Lisboa (Portugal) y associada al Núcleo de Estudos Transdisciplinares de Comunicação e Consciência (NETCCON.ECO:UFRJ), intervenen Claudia Garrocini, especialista en videoart, art públic i adaptació d’obres per a televisió, i Otávio Raposo, investigador del Centro de Investigação e Estudos de Sociologia (CIES) i director de documentals.

A l’obra, també hi han col·laborat Massimo Canevacci, professor d’Antropologia Cultural, Arts Digitals i Cultures de la Facoltà di Scienze della Comunicazione dell’Università degli Studi di Roma “La Sapienza”. Canevacci aporta el capítol que tanca l’obra, “Metrópoli performática: arte público, autorrepresentación, códex expandido, cultura digital, sujeto transurbano”. L’autora del pròleg és Glória Diógenes, de la Universidade Federal do Ceará (Brasil), coordinadora del Laboratório das Juventudes, y cofundadora de la Rede de Pesquisadores lusobrasileiros en Artes e Intervenciones Urbanas.

El text és el quart volum de la col·lecció Atlántica de Comunicación que compta amb la participació de l’Institut de la Comunicació de la Univeristat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), les responsables dels quals són Denise Cogo (Escola Superior de Propaganda e Marketing (ESPM), de São Paulo (Brasil) y Amparo Huertas (Universitat Autònoma de Barcelona).

Títols anteriors de la col·lecció:
La creación está en el aire: juventudes, política, cultura y comunicación, de Alexandre Barbalho;
El ciberacontecimiento: producción y semiosis, de Ronaldo Henn;
Periodismo e imaginarios. Brasil, más allá de lo tropical y lo sensual, de Maria Badet.

Per a més informació:

Editorial UOC

 

El último libro en Atlántica de Comunicación aborda las culturas juveniles de las periferias urbanas a través del Hip-Hop

Hip-Hop, cultura y participación. La visibilidad de la juventud de las periferias urbanas es el título de la obra editada por Rosana Martins, publicada en el marco del convenio firmado entre InCom-UAB y Editorial UOC.

Barcelona, 27–05–2015. El texto describe y analiza el nacimiento y evolución del Hip-Hop en las principales ciudades de Brasil y Portugal. Ofrece una visión muy completa de este fenómeno juvenil en las periferias urbanas. Además, conviene remarcar la realización de un importante trabajo de campo, basado en entrevistas a jóvenes protagonistas, lo que permite tener una mirada desde dentro de cómo el Hip-Hop ha llegado a poder dar visibilidad a unas realidades poco tratadas en los medios de comunicación dominantes. Se habla del Hip-Hop como producto colectivo, que abarca diferentes manifestaciones artísticas: música (rap y DJs), artes visuales (grafiti) y baile (break).

En la obra participan varios autores. Además de Rosana Martins, investigadora en el Centro de Investigação Media e Jornalismo (CIMJ), en la Faculdade de Ciências Sociais e Humanas de la Universidade Nova de Lisboa (Portugal) y asociada al Núcleo de Estudos Transdisciplinares de Comunicação e Consciência (NETCCON.ECO:UFRJ), intervienen Claudia Garrocini, especialista en videoarte, arte público y adaptación de obras para televisión, y Otávio Raposo, investigador del Centro de Investigação e Estudos de Sociologia (CIES) y director de documentales.

En la obra, también han colaborado Massimo Canevacci, profesor de Antropología Cultural, Artes Digitales y Culturas de la Facoltà di Scienze della Comunicazione dell’Università degli Studi di Roma “La Sapienza”. Canevacci aporta el capítulo que da cierre a la obra, “Metrópoli performática: arte público, autorrepresentación, códex expandido, cultura digital, sujeto transurbano”. La autora del prólogo es Glória Diógenes, de la Universidade Federal do Ceará (Brasil), coordinadora del Laboratório das Juventudes, y cofundadora de la Rede de Pesquisadores lusobrasileiros en Artes e Intervenciones Urbanas.

El texto es el cuarto volumen de la colección Atlántica de Comunicación que cuenta con la participación del Institut de la Comunicació de la Univeristat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), cuyas responsables son Denise Cogo (Escola Superior de Propaganda e Marketing (ESPM), São Paulo) y Amparo Huertas (Universitat Autònoma de Barcelona).

Títulos anteriores de la colección:
La creación está en el aire: juventudes, política, cultura y comunicación, de Alexandre Barbalho;
El ciberacontecimiento: producción y semiosis, de Ronaldo Henn;
Periodismo e imaginarios. Brasil, más allá de lo tropical y lo sensual, de Maria Badet.

Para más información:

Editorial UOC