Selecció Tesis Archives - Pàgina 2 de 5 - OCC InCom-UAB

Selecció Tesis

El Yo en serie: variaciones identitarias en el drama televisivo contemporáneo norteamericano. Raquel Crisóstomo Gálvez (2019)

+ info: TDX Esta investigación persigue aproximarse a las distintas formas, variantes, matices y consecuencias de la narración subjetiva, identitaria, en el drama norteamericano contemporáneo de la tercera edad de oro. El objetivo consiste en realizar una taxonomía de identidades (con sus miradas y elementos recurrentes), formas de identificación del sujeto con más presencia en la ficción contemporánea en la época de crecimiento de la denominada quality tv y se estudia la percepción de la ficción sobre sí misma; así como los puntos de contacto de estas identidades en otras narrativas audiovisuales como el videojuego.

Más allá de la pantalla. Prácticas fílmicas politizadas, colectivas, autogestionadas y de transformación social en Barcelona (2011-2018). Claudia Gabriela Vargas Serpa (2019)

+ info: TDX.CAT La presente investigación pretende abordar la relación entre cine y activismo. Más concretamente, la manera en que estos dos elementos se han articulado en la actual coyuntura -tras la última crisis económica y sus consecuentes protestas sociales-, en el marco de la ciudad de Barcelona. Proyectos que, adoptando diversas modalidades, coinciden en la voluntad de prescindir, lo más posible, de los mecanismos comerciales o institucionales a la hora de elaborar, distribuir o exhibir materiales fílmicos. Proponiendo, al tiempo, contenidos críticos, independientes, contrainformativos y de denuncia. ¿Cómo nacen? ¿Cuál es su conexión con los referentes del pasado? ¿Cómo …

Llegir més

Llengua i nacionalisme en el discurs mediatitzat català i espanyol produït arran de l’elaboració de l’Estatut de Catalunya del 2006. Anna Pi Vilà (2019)

+ info: Tesis Doctorals en Xarxa La redacció de l’Estatut de Catalunya de 2006 introduïa l’obligació de conèixer la llengua catalana, tal com fa la Constitució espanyola de 1978 amb el castellà. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que l’intens debat sobre política lingüística generat als mitjans per la redacció de l’Estatut ja contenia representacions nacionalistes, dins de dos àmbits de referència confrontats, i que el paper de la llengua és central als debats de caràcter nacionalista que configuren l’opinió pública espanyola. Hem analitzat, des de l’Anàlisi Crítica del Discurs, un corpus de 46 articles d’opinió sobre la qüestió lingüística, escrits …

Llegir més

La revista Canigó (1954-1983), un referent cultural i literari del Països Catalans. Miquel Antoni Cruz (2017)

+ info: Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante La tesi doctoral titulada “La revista Canigó (1954-1983), un referent cultural i literari dels Països Catalans” és una aproximació a la realitat social, política, cultural i literària de la Catalunya del règim franquista i del període de la transició. L’anàlisi descriptiva, diacrònica i comparativa de les dues etapes de la revista (mensual i setmanal) correspon a la segona part d’aquesta tesi, centrada en totes les fases de transformació de Canigó, després de contextualitzar prèviament la revista. La reivindicació lingüística va ser un dels temes de la nova etapa com a setmanari, …

Llegir més

La premsa anarquista catalana (1881-1910). Àlex Claramunt Soto (2019)

+ info: TDX Tesis Doctorals en Xarxa Director/a: Tresserras, Joan Manuel, 1955- Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura Data de defensa: 16-09-2019 ISBN: 9788449089077 Paraules clau: Periodisme; Periodismo; Journalism; Anarquisme; Anarquismo; Anarchism; Catalunya; Cataluña; Catalonia Matèries: 316 – Sociologia. Comunicació Àrea de coneixement: Ciències Socials Pàgines: 298 p.

Art i Posttraducció. De teories i pràctiques artístiques digitals. Anna Dot (2019)

+ info: Tesis en Red La trajectòria de l’artista català Antoni Muntadas i el seu diàleg constant amb els estudis de la traducció demostren que la retroalimentació entre aquesta disciplina i les pràctiques artístiques és possible i enriquidora per a totes dues parts. De caire interdisciplinar i antiessencialista, en aquesta tesi s’estudien els potencials d’aquesta retroalimentació en el tercer mil·lenni i en el marc de la posttraducció mitjançant l’anàlisi d’onze projectes artístics que vehiculen reflexions sobre la traducció en el context digital. L’obra de Muntadas, Eugenio Tisselli, Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles, John Cayley, Daniel Jacoby, Jan Monsalvatje, Vanessa …

Llegir més

Dibújame internet: una exploración, desde el análisis de metáforas, de las definiciones de los maestros sobre internet. Amalia Hafner Táboas (2019)

+ info: TDX Esta tesis aborda las representaciones de los maestros sobre internet mediante la identificación y análisis de las metáforas construidas para definirlo. Prestamos especial atención a la presencia de emociones en las metáforas -verbales y visuales- elicitadas en el marco de esta investigación. Argumentamos a favor del tratamiento de las metáforas como un recurso de gran utilidad para comprender cómo se piensa -y cómo se siente- sobre las tecnologías digitales, qué expectativas se depositan en ellas y qué acciones se habilitan con ellas. Esta investigación es un aporte teórico y metodológico al ámbito de la investigación y formación en …

Llegir més

La comunicación ritual. El caso de la ceremonia inaugural de los juegos olímpicos de Barcelona’92. Marta Ribot (2019)

+ info: TDX.cat Aquesta investigació té l’objectiu de fer una aportació singular i original en el camp de la comunicació humana. Contempla l’estudi del cas de «la Cerimònia Inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona’92» per tal d’entendre el disseny de la seva «enginyeria ritual», descobrir la seva semàntica interna, la relació amb els diferents moments en el desenvolupament dels Jocs Olímpics i també vol aprofundir en el coneixement de la realitat ritual contemporània. La investigació de la ritualitat integra coneixements i conceptes procedents de diverses ciències socials com són la teoria de la comunicació, la sociologia, l’antropologia, la psicologia i la …

Llegir més

L’agenda temàtica i la construcció de marcs interpretatius a la ràdio. El cas de la sentència de l’Estatut de Catalunya. Marta Montagut (2012)

+ info: TDX.cat La construcció de l’agenda (agenda building) i els marcs interpretatius (frame building) en els mitjans és un procés complex on intervenen una gran varietat d’actors. La present tesis doctoral analitza, per una banda, la relació entre periodistes i responsables de premsa de partits polítics i la negociació que estableixen per tal d’influir en l’elaboració de la informació i l’opinió polítiques que s’emeten a la ràdio matinal catalana. Per altra banda, s’aplica un frame analysis en tres nivells –intervenció, locució i estructura- al contingut radiofònic. Es pren com a cas d’estudi la reacció mediàtica a l’anunci de la …

Llegir més

La comunicació corporativa a les entitats del Tercer Sector de la Catalunya Central (2015-2018). Berta Francàs (2018)

+ info: TDX.cat Aquesta tesi doctoral analitza el funcionament de les estructures comunicatives de les organitzacions que treballen per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física, psíquica i/o intel·lectual a les capitals de comarca de la Catalunya Central. Per fer-ho, es parteix d’una mostra tipològica d’entitats (Fundació AMPANS, Associació Sant Tomàs, Fundació Privada Àuria, Associació Pro-Minusvàlids de Solsona i Comarca, i Associació Pro-Disminuïts Psíquics del Berguedà) a les quals s’aplica l’observació no participant, una entrevista semiestructurada a les seves responsables de comunicació i s’analitzen les seves webs a partir dels criteris del Manual i …

Llegir més

Els monòlegs de Joan Capri: un humor de frontera. Entre la tipificació i la personalització. Teresa Serés (2014)

+ info: Tesis en red Aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu axial estudiar els monòlegs de Joan Capri a partir de diferents dimensions i perspectives (pragmàtica, sociològica, semiòtica, discursiva, etc.). Amb aquesta aproximació multidisciplinar es defineix, en primer lloc, el monòleg com a gènere i com a discurs. En segon lloc, s’identifiquen quins són els precedents dels monòlegs de Capri i l’empelt en la tradició costumista al costat d’una visió personal, que s’explica pel camí cap a la personalització que comporta la tardomodernitat. D’altra banda, s’hi descobreix com hi conviuen un seguit de tipificacions amb motius marcadament tardomoderns, com la …

Llegir més

Observatori de la Comunicació a Catalunya InCom-UAB, 2017 info@incom.uab.cat

Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons