El Congres Mediaflows 2024 es va celebrar a la Universitat de València la passada setmana, entre el 18 al 20 de setembre. El tema central va ser “La ciutadania a l’esfera mediàtica digital”.
L’InCom-UAB va presentar els últims resultats del projecte «Pointap: POLARIZACION SOCIAL E INTERCULTURALIDAD: EL SEGUIMIENTO DE LA ACTUALIDAD POLITICA POR PARTE DE LA JUVENTUD MIGRANTE Y AUTOCTONA DESDE UNA MIRADA INTERSECCIONAL» (PID2021-125032OB-I00), finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ i per FEDER. “Una manera de fer Europa”.
Aquestes van ser les ponències presentades:
Els efectes de la polarització política a la formació de l’opinió pública i els processos de sociabilitat digital
Amparo Huertas, Luiz Peres Neto i Irene Masdeu Torruella
Aquesta ponència aprofundeix sobre com la polarització política pot estar degradant l’esfera pública posicionant la comunicació, i molt especialment les xarxes, com a clau per entendre aquest fenomen. Atès el comportament de la joventut, treballem sobre com la polarització afecta el consum informatiu, la formació de l’opinió pública i la sociabilitat digital. A partir d’un estudi qualitatiu, basat en 23 entrevistes en profunditat a joves residents a la província de Barcelona (de 20 a 29 anys), hem obtingut els següents resultats. (a) El posicionament ideològic no provoca un consum mediàtic especialment centrat als mitjans periodístics amb una línia editorial d’ideologia propera. (b) En termes generals, la joventut no té problemes per a posicionar-se ideològicament des del punt de vista polític i això els facilita saber qué posició prendre davant qualsevol tema. (c) No obstant, en els casos més extrems, es pot optar pel silenci individual a les xarxes, com sovint succeeix entorn la defensa dels drets del col·lectiu LGTB, on destaca una marcada autocensura. En conseqüència, aquí sembla dominar una comunicació més grupal (associacions).
Polarització social, desafecció política i interès informatiu des de la perspectiva de la joventut
Amparo Huertas, Ana González Neira i Natalia Quintas Froufe
L’elevada polarització social vinculada a la política, els notables índexs d’abstenció en el vot i l’expansió de la desinformació a les xarxes socials alerten d’una informació de qualitat en perill. Ens proposem aprofundir sobre com la polarització social pot estar afectant la participació política i, sobretot, l’interès per la informació, dos pilars bàsics de la democràcia. Arran d’un estudi qualitatiu, basat en 23 entrevistes en profunditat a joves residents a la província de Barcelona (de 20 a 29 anys), hem obtingut els següents resultats. La polarització social no genera de forma directe desafecció política ni desinterès informatiu. En canvi, sí es percep relació entre ideologia i desafecció política (les persones d’esquerres tendeixen més a l’abstenció) i entre gènere i interès informatiu (els nois tendeixen a estar més interessats que les noticies). L’ús de les xarxes socials com a fonts d’informació està àmpliament estès, però majoritàriament no es tracta d’un us exclusiu, sinó que sovint es combina amb el consum de continguts generats per mitjans periodístics. Reflexionem sobre com poder sortir de les limitacions que implica el mediacentrisme i plantegem la necessitat de definir conceptes bàsics com “estar informat”.
Jóvenes LGTBI y la opinión sobre la actualidad: estudio exploratorio en torno al seguimiento de influencers y actitudes polarizadoras
Adolfo Carratalá i Gonzalo Iturregui
