Luiz Peres-Neto, Amparo Huertas i Irene Masdeu participen el proper 14 de juliol al VI Congrés Internacional de Recerca en Comunicació (Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans) amb la presentació de la ponència “Percepció, recepció i reacció davant del discurs d’odi: la comunitat xinesa a Barcelona en el marc de la Covid-19”. Tots tres són membres de l’InCom-UAB.
Resum de la ponència: Malgrat els esforços de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’inici de la pandèmia covid-19 per evitar processos d’exclusió social arran de la vinculació de l’origen del virus Sars-Covid-2 amb la Xina, va ser impossible aturar els discursos d’odi cap a la població d’origen asiàtic i molt especialment cap a la comunitat xinesa. Des del primer moment, als mitjans de comunicació tradicionals i a les xarxes socials van circular aquest tipus de narratives, en gran part alimentades per polítics com l’expresident dels Estats Units Donald Trump. Aquesta ponència presenta un treball realitzat sobre la comunitat xinesa resident a Catalunya, que, segons IDESCAT (2022), és una de les cinc nacionalitats més nombroses al país. Es tracta d’un projecte finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICI01521_00001/2021), l’objectiu del qual era conèixer les vivències i opinions d’aquesta comunitat entorn aquestes micro-agressions. Basat en una metodologia qualitativa, es van realitzar 20 entrevistes semiestructurades en profunditat amb residents d’origen xinès en l’àrea metropolitana de Barcelona (migrants, descendents i estudiants universitaris/es) durant l’any 2022. Els resultats indiquen que aquesta comunitat està acostumada a patir comportaments racistes al transport públic i als llocs de treball on tenen contacte amb altres persones. Molts progenitors parlen també de problemes viscuts a les escoles pels seus fills i filles. Sembla que això ha provocat que la comunitat xinesa estigui molt acostumada a evitar qualsevol comportament o acció que pugui provocar reaccions racistes i aquesta actitud també es detecta a la seva activitat digital. El contacte directe amb insults o atacs verbals propicia el seu abandonament de les xarxes socials digitals occidentals, com Facebook o Twitter. Durant la pandèmia, l’ús de la mascareta va esdevenir un comportament estigmatitzant, sobretot abans que aquesta fos obligatòria per tota la ciutadania, i alhora també van aparèixer noves expressions agressives, com, per exemple, “corona-xino”. El perfil més afectat per aquestes microagressions ha estat el de les persones més joves, estudiants i descendents, atès que són els que hi presenten el major volum de consum digital. En aquests casos, també es presenta com a opció la creació de perfils on s’amaga qualsevol element que els hi pot identificar com persones xineses.
Més informació: Enllaç
