¿Cómo se convirtió San Sebastián en un icono gay?

El papa no se pronunció, pero tampoco hacía falta. Cuando, en 2011, una asociación de gais cristianos pidió a Benedicto XVI que nombrara a San Sebastián patrón del colectivo LGTBI, la máxima autoridad eclesiástica guardó silencio. En realidad, continuó con un silencio preexistente: el que llevaba manteniéndolo la Iglesia durante los últimos siglos sobre este tema.

Quisieron censurarlo y finalmente optaron por ignorarlo, pero no tuvieron éxito: uno de sus mártires más reconocibles se había convertido en un icono gay. Empezó de forma discreta en representaciones custodiadas en sus propias iglesias, financiadas con su propio dinero. Pero sus connotaciones homosexuales acabaron siendo más explícitas cuando traspasó las puertas de la basílica.

Desde hace más de 18 siglos, la figura de San Sebastián ha sido revisitada una y otra vez por la pintura, la literatura, la historia y el cine. Pero ¿cómo surgió de las entrañas del cristianismo el icono de un colectivo al que esta religión lleva siglos combatiendo?

Seguir leyendo: Yorokobu (Enrique Alpañés)

Gilberto Gil e Milton Nascimento – Sebastião

 

Refugiades LGTBIQ+ a Catalunya: Quina és la seva situació i què podem fer?

Índex

  • Introducció
  • Dificultats que afronten les persones sol·licitants d’asil i refugiades LGTBI
  • Desmentir rumors
  • Principis que han de guiar les actuacions amb col·lectiu LGTBI
  • Quins passos s’han de seguir per oferir un suport social per a la inclusió del col·lectiu de persones sol·licitants i refugiades LGTBI

L’estatut de refugiat és un pilar bàsic per aconseguir tranquil·litat i seguretat per les persones que sol·liciten asil, ja que les dóna garanties legals imprescindibles. Però no tot acaba amb aquest reconeixement. Per aconseguir la inclusió social de qualsevol persona cal un treball extens, tant a nivell social com laboral i en molts casos psicosocial. I aquesta feina és independent de l’estatus legal de la persona, i requereix de suport durant la sol·licitud d’asil i un cop rebuda la resposta.

Descarrega document: Refugiades LGTBIQ+ a Catalunya: Quina és la seva situació i què podem fer? 

Lesbofòbia, un documental i deu respostes

Productora: Creación Positiva
Directora: Inés Tarradellas
Protagonistes: Akelarre (Júlia Serrasolsas Moreno i Maio Serrasolsas Moreno), Anne-Cath,  Berta Frigola Solé, Brigitte Vasallo, Clara Peya Rigolfas, Claudia Fuentes Brito, Dolores Pulido León, Heidi Ramírez, Laura Freijo Justo, Marta Rodríguez Ayuso.
Any de producció: 2019
País: España / Catalunya

Ver el vídeo: CCMA

Deu testimonis per a visibilitzar, denunciar, analitzar els problemes de fons i donar respostes i estratègies per acabar amb la lesbofòbia i altres violències.

«Lesbofòbia, 1 documental i 10 respostes» és una producció de Creación Positiva, organització feminista que des del 2001 treballa per a fer efectius els Drets Sexuals en la societat a través de programes d’atenció, acciones de sensibilització, formació i incidència política.

En els seus anys de treball i amb tota la seva experiència detecten una manca flagrant de materials i recursos que parlin d’aquesta violència en concret, i per això decideixen fer una peça audiovisual que ompli aquest buit. El que havia de ser un vídeo curt per a publicar a les xarxes socials, acaba convertint-se en un curt documental, en trobar-se amb la necessitat de tractar aquest tema amb tots els seus matisos i complexitat.

Inés Tarradellas, directora del documental, és dissenyadora de comunicació, consultora i realitzadora feminista. Es vincula per primer cop amb Creación Positiva per assessorar-les sobre com enfocar i concretar l’encàrrec que volen portar a terme, i acaba realitzant, *amb elles* i gairebé sense buscar-ho, la seva primera peça documental.