+ info: Tesis en Red, Josep Maria Mesquida (2017)
La situació social dels homes gais més grans és força desconeguda. Existeixen circumstàncies que fan pensar que és un col·lectiu que pot estar patint situacions de vulnerabilitat social relacionades amb diferents fets: possibles relacions deteriorades amb famílies d’origen, absència de descendència en la major part dels casos i escassa atenció a les necessitats específiques del col·lectiu tant per part dels agents de polítiques públiques per a persones grans com també per part dels col·lectius LGTB.
El treball s’adhereix a la perspectiva gerontològica de curs de vida segons la qual les trajectòries de vida són imprevistes i particulars per a cada subjecte i estan condicionades per factors socials. L’envelliment actiu és la forma com es concreten programes i serveis que fomentin la participació política de les persones grans, i té en la teoria de curs de vida un dels seus fonaments teòrics.
Els homes gais grans han transitat des d’un model d’homofòbia dura, o pregay, a un model de major respecte cap al col·lectiu, o gay. La tesi aprofundeix en les característiques de cada model.
La literatura consultada identifica una sèrie d’adversitats que sembla que afecten en major proporció als homes gais que a la resta dels homes: presència significativa de certs trastorns emocionals, soledat i aïllament i problemes socials i de salut derivats de l’alta incidència de la SIDA. També identifica alguns factors de protecció específics, com una forma específica de resiliència del col·lectiu, xarxes informals de suport formades per amics i organització del col·lectiu a través de projectes associatius.
