La directora del grup Comunicació i Responsabilitat Social (Comress InCom-UAB) Carme Ferré-Pavia publica, juntament amb Marta Llanos, un article sobre la figura de la dona i les manifestacions del seu rol de gènere a partir d’un estudi comparatiu de cinc programes televisius d’infoentreteniment d’èxit a Espanya. El text és el resultat del Treball Final de Grau, realitzat per Marta Llanos el 2019, i dirigit per la professora Ferré-Pavia
Bellaterra, 01-09-2020. “La figura de la mujer en programas de infoentretenimiento en España: el resistente techo de cristal” és el títol de l’article escrit per Marta Llanos, graduada en Periodisme (UAB), i Carme Ferré-Pavia, directora del grup Comunicació i Responsabilitat Social (Comress InCom-UAB) i professora titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB), publicat al darrer número de la Revista Internacional de Investigación de Comunicación aDResearch ESIC (volum 23, número 23, juliol-desembre 2020).
Les autores s’han plantejat, com a objectiu principal, “analitzar la figura de la dona i les manifestacions del seu rol de gènere en cinc programes televisius d’infoentreteniment d’èxit a Espanya”, per verificar si continua existint l’anomenat sostre de vidre pel que fa a la imatge que presenten de les dones.
Per a desenvolupar la recerca han optat per una metodologia d’anàlisi quantitativa i qualitativa, amb una mostra que té en compte totes les persones que apareixen, tant dones com homes, ja siguin conductors o col·laboradors, en cinc programes televisius d’infoentreteniment: El Intermedio (La Sexta), El Hormiguero (Antena 3), La Resistencia i Late Motiv (Movistar+), i Polònia (TV3). En concret, s’han analitzat episodis dels mesos d’abril i maig de 2019, i s’han tingut en compte, per a l’estudi comparatiu, cada una de les intervencions, el vestuari, les personalitats projectades i l’evident fenomen de sexualització del cos de la dona.
Entre les principals conclusions, Marta Llanos i Carme Ferré-Pavia confirmen que “la presència d’homes i dones en els programes analitzats és accentuadament dispar; existeix un patró en el vestuari d’homes i dones, per no mencionar que la cosificació del sexe femení es fa patent en cada un dels productes televisius”. Les autores alerten que els elevats índexs d’audiència d’aquests programes “poden generar repercussió sobre la imatge de la dona per a la societat”. Tot i que es tracta d’una investigació exploratòria, perquè el treball de camp s’ha basat en l’estudi de cinc episodis d’El Intermedio (La Sexta), cinc d’El Hormiguero (Antena 3), cinc de La Resistencia (Movistar +), cinc de Late Motiv (Movistar+), i tres de Polònia (TV3), la investigació permet confirmar que en el macrogènere de l’infoentreteniment “continua existint un sostre de vidre, no només perquè els principals conductors del programa són homes, sinó pels rols de gènere enquistats”.
Accés a l’article complet:
LLANOS, Marta; FERRÉ-PAVIA, Carme (2020): “La figura de la mujer en programas de infoentretenimiento en España: el resistente techo de cristal” [En línia]. Revista Internacional de Investigación en Comunicación aDResearch ESIC, vol. 23, núm. 23, segon semestre, juliol-desembre, pàgs. 50–69. DOI: https://doi.org/10.7263/adresic-023-03.
