Imprensa lésbica brasileira: 40 anos de existência e muito por fazer

Cofundadoras do Arquivo Lésbico Brasileiro (ALB) recontam a trajetória de militância e papel da imprensa lésbica na história dos movimentos sociais do país

Caio C. Maia, Gabriela Coutinho, Larissa Martins e Paula Silveira-Barbosa

Em 1983, o “Amazonas” era publicado pela primeira vez, em Salvador. A iniciativa foi idealizada pelo Grupo Libertário Homossexual da Bahia (GLH) – a primeira organização exclusivamente lésbica de que se tem registro no estado. Influenciado pelo feminismo, a contracultura e o anarquismo, o grupo pretendia criar um canal de comunicação com suas iguais num mundo que as classificava como  invertidas.

O início da década de 1990 vê um florescer no número de organizações lésbicas do país, e algumas destas começam a publicar seus próprios boletins. Como exemplos, podemos citar o “Deusa Terra”, produzido pelo grupo paulista de mesmo nome entre 1991 e 1994, e a revista “Femme”, publicada de 1993 a 1996 pelo Afins – Grupo de Emancipação Lésbica, de Santos. Além dos contatos mantidos entre os grupos a partir da troca desses materiais, algumas publicações também permitiam que lésbicas buscassem amigas e parceiras através da publicação de anúncios para correspondências. É o caso da própria “Femme” e do boletim “Um Outro Olhar”, o sucessor do “ChanaComChana” – que, por sinal, também tinha uma seção de anúncios. Em 1995, o boletim “Um Outro Olhar” cedeu lugar para uma revista com o mesmo nome – comercializada até em bancas de jornal e que foi publicada até 2002.

Continuar lendo: Imprensa lésbica brasileira (Diadorim)

Ocupando a bancada: (in)visibilidade de pessoas trans no telejornalismo brasileiro

+ info: Enllaç (Projor – Observatório da Imprensa)

Quando tratamos de discussões de gênero, temos de, necessariamente, levar em consideração a diversidade de corpos e de expressões das sexualidades que habitam os rótulos de feminino e masculino. Quando começamos esta sequência de contribuições para o Observatório da Imprensa, esta perspectiva se tornou ainda mais primordial: tratar dos desafios de gênero e raça, por meio da comunicação, ressaltando como as temáticas são plurais e as desigualdades enfrentadas pelas atrizes e atores, também. Hoje, com muita alegria, abrimos esse espaço trazendo uma das nuances desse mosaico complexo de representações que se expressam — ou que ainda não se expressam, de forma contundente —, nas pautas dos medias nacionais: a (in)visibilidade das pessoas trans no telejornalismo brasileiro.

Reportagem produzida como Trabalho de Conclusão do Curso de Jornalismo na Faculdade de Comunicação – Universidade de Brasília – UnB

Al Diari ARA

El Diari ARA ha publicat el Dossier «La revolució del gènere i el sexe» el diumenge 25 d’abril. Un dels articles, dedicat a la presència de personatges no binaris a les sèries de televisió, recull comentaris i idees de la directora del Màster en Comunicació LGTBI de la UAB, Amparo Huertas.

Aquest diumenge passat, 25 d’abril de 2021, el Diari ARA ha publicat un dossier dedicat al gènere. Amb un mirada molt oberta, «La revolució del gènere i el sexe» reuneix diversos articles que desenvolupen aspectes bàsics d’una manera molt didàctica, com l’explicació de quina diferència hi ha entre ‘sexe’ i gènere’ o el nombre de gèneres que hi ha, però alhora també recull reflexions de caràcter més sociològic, com l’actitud de les noves generacions envers la diversitat (orientació sexual, identitat de gènere i expressions de gènere) o un apartat que mostra diverses experiències individuals i familiars.

Ja entrant en temes d’actualitat, tenim dos articles. El primer està dedicat a la tensió que està provocant l’aprovació de la Llei Trans a la Moncloa (el text relata les diferències entre el feminisme que s’autodefineix com clàssic i les feministes que parteixen del fet que l’autodeterminació de gènere està reconeguda com un dret fonamental). El segon tracta sobre la presència dels personatges no binaris a la televisió.

Tot plegat és un bon treball de les periodistes Thaïs Gutiérrez, Lara Bonilla, Marta Rodríguez Carrera, Anna Mascaró, Paula Solanas Alfaro, Laia Seró Moreno, Carla Fajardo Martín, Marta Rodríguez Carrera i Alejandra Palés.

L’article dedicat al contingut televisiu, «Ni ella ni ell i (pràctricament) inexistent a la televisió«, signat per Alejandra Palés, recull diverses opinions de la directora del nostre Màster Amparo Huertas. «Els continguts de les sèries són un resultat dels canvis que s’estan produint o que ja s’han produït a la societat. Hi ha d’haver-hi una predisposició o s’ha de detectar un interès perquè les sèries apostin per incorporar aquests personatges» és una de les seves declaracions. A més a més, les explicacions de Miriam Solá, sociòloga, consultora en polítiques de gènere i membre també de l’equip docent del Màster, queden recollides a la part introductòria del dossier.

Enllaços al material publicat al Diari ARA:

La revolució del gènere i el sexe

Ni ella ni ell i (pràctricament) inexistent a la televisió