Ruth S. Contreras, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya y directora de l’OCVE (InCom-UAB/UVic-UCC); José Luis Terrón, de la UAB i director de l’SCOMLAB (InCom-UAB), i Ángel Serra, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, han publicat l’article “Games and ADHD-ADD: A Systematic Mapping Study”, a la revista Acta Ludologica
Bellaterra, 17-02-2020. El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del desenvolupament neurològic que comença a la infància i té un patró de comportament persistent que implica falta d’atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en els professos socials, acadèmics o laborals, o redueix la qualitat dels mateixos. A través d’activitats amb jocs, els nens i els adolescents milloren la memòria, la concentració, la planificació motora i les habilitats de gestionar el temps.
Segons alguns estudis, aquest pot suposar efectes positius per a la capacitat d’atenció, les funcions executives, la memòria de treball i altres aptituds cognitives. Tanmateix, hi ha pocs estudis que expliquen els seus efectes. A “Games and ADHD-ADD: A Systematic Mapping Study” es presenta un mapeig sistemàtic i se subratlla la direcció que han pres els estudis empírics realitzats sobre l’ús dels jocs digitals en el tractament del TDAH i el TDA.
Aquestes són algunes de les conclusions a les quals s’arriben en la investigació:
– Els jocs digitals podrien ajudar en el tractament del TDAH així com en les deficiències cognitives de la població clínica.
– Són necessaris més estudis empírics sobre intervencions psicoterapèutiques i psicopedagògiques per poder confirmar l’eficàcia dels jocs digitals en la millora de funcions executives amb nens i adolescents afectats pel TDAH. Aquestes investigacions han de tenir en compte l’edat, el sexe i el tipus de TDAH, així com el gènere, contingut o estructura narrativa del jocs.
– Els jocs digitals per al TDAH han de ser dissenyats amb l’objectiu de millorar la funció executiva que pot tenir implicacions directes en l’atenció i el comportament.
– En futurs estudis, els components “FITT” dels jocs digitals haurien de ser registrats (freqüència, intensitat, temps i tipus). L’ús d’aquests indicadors en el disseny del joc i la informació obtinguda de les proves del joc digital ajudarà a recollir informació òptima sobre la variable que afecta els resultats.
– Els gèneres de cada joc digital podrien influir en la millora de la cognició i de les capacitats d’atenció.
Accés a l’article complet:
