La comunicación local es todavía imprescindible, a pesar de que ahora se haga por internet. Este libro explica el modelo catalán de comunicación de proximidad y a la vez nos explica como se organizan los medios comunicación para adaptarse a los nuevos tiempos. + info: http://www.editorialuoc.cat/la-comunicacion-local
El 27 d’octubre de 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d’una obra de teatre: La ferida lluminosa de Josep M. de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l’espai pioner d’una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Pel que fa als espais dramàtics en català, durant 41 anys TVE a Catalunya va emetre un miler de títols. I ho va fer en temps de dictadura, de transició i ja de democràcia, gràcies al compromís dels homes i dones que hi treballaven i que van aprofitar les escletxes de llibertat que la situació política …
Des dels estudis culturals i els estudis fílmics, la problemàtica sobre la identitat ha establert una línia molt fecunda de recerca acadèmica que analitza, per exemple, els processos identitaris referits a minories ètniques, racials o sexuals, o explora les dinàmiques d’aquelles cinematografies que puguin serassimilades a un determinat context cultural o a certes delimitacions nacionals o transnacionals. Des d’un posicionament crític i amb una mirada ampliada sobre el concepte d’identitat, aquest compendi de textos aborda qüestions com la idea relliscosa d’identitat nacional, la recuperació de la memòria (històrica), la constitució d’identitats urbanes i les tensions amb la subcultura o el …
Va ser un salt considerable. Perquè passar de fer un diari en castellà a editar-lo en català canviant-ne només dues lletres del títol, no va ser fàcil. Encara que ho semblés. I es passà d’un republicanisme històric al catalanisme intel·lectual mercès a la il·lusió que el 1922 va menar tota aquella gent de La Publicitat a inflar les veles i a aixoplugarhi els millors escriptors de Catalunya, València, les Illes i el Rosselló. El resultat fou un diari que, segons Carles Sentís, era el més ben fet de tots. Aquesta és la seva història. + info: http://www.pageseditors.cat/index.php/de-la-publicidad-a-la-publicitat.html
La trajectòria de Pau Guimet i Prats (1906-1988), d’origen humil i autodidacta, és representativa d’una generació que va ser capaç de sobrevolar els límits d’un ofici i d’una educació minsa i que, amb molt de treball, amb coherència i amb passió, va tirar endavant projectes culturals diversos per fer de Lleida una ciutat més culta i més moderna en el primer terç del segle i en l’etapa fosca de la llarga postguerra. L’obra ressegueix les activitats de Pau Guimet que, des del seu ofici d’impressor, anà desplegant. També com a periodista en els anys de joventut (Vida Lleidatana, Camins, Occident…), …
Després de quaranta anys de franquisme, la llengua catalana necessitava tota mena de suports per recuperar la normalitat. En aquest procés, els mitjans de comunicació han tingut un paper destacat. Aquest llibre ressegueix la història recent del català als mitjans i posa de relleu la responsabilitat i el rigor amb què molts periodistes i lingüistes han tornat a donar vida pública a la llengua catalana. + info: http://www.editorialuoc.com/el-catala-als-mitjans-de-comunicacio_1
Aquesta és la història de la primera ràdio pública que va emetre en llengua catalana explicada des de dins. 40 anys d’èxits però també de lluita constant per la supervivència de l’emissora. Ràdio 4 ha estat un element fonamental en la història de la radiodifusió a Catalunya. Nascuda el 1976, va convertir-se en la primera emissora de ràdio pública en llengua catalana de la història. Les veus sorgides d’aquells micròfons ens han acompanyat narrant l’esdevenir històric del país. La seva petjada, però, adquireix el màxim significat durant la Transició i els primers anys de la vida democràtica del nostre país. …
El nuevo libro de Daniel E. Jones, Industrias de la Comunicación y la Cultura en España y Cataluña, que recoge una selección de artículos y capítulos de libros que fue publicando a lo largo de su carrera. El libro compila, por ejemplo, reflexiones de Jones sobre la concentración económica, el concepto de Estructura de la Comunicación Social, las estrategias de penetración de Bertelsmann en España, los grupos mediáticos y culturales en nuestro país, la globalización comunicativa en Cataluña, los retos de la prensa en los territorios de habla catalana o los estudios existentes sobre economía de la comunicación en España. La selección …
Testigo de excepción y artista rebelde frente a los cambios culturales y políticos en Cataluña, Ventura Pons ha registrado en sus filmes muchos de esos cambios, siempre con un ojo agudo y provocador. Desde Ocaña, retrat intermitente (1978) hasta Ignasi M. (2013), la calidad de sus películas consagran a Pons (Barcelona, 1945) como un referente inevitable del cine catalán. Para Cataluña y para las naciones más allá del mundo ibérico, llegaba la hora de editar una publicación académica especializada en el estudio en detalle de este autor, promoviendo diálogos y discusiones posteriores. Y todo ello en razón del valor humano …
Des de l’aparició de les gasetes en català al segle XVI, passant pels primers diaris, el sorgiment de la premsa de masses, l’edat d’or republicana i la Guerra Civil, fins a la dictadura franquista, l’arribada de la democràcia i la transformació dels mitjans arran de la revolució digital. Gairebé 400 anys d’història del periodisme explicada al llarg de tres extensos volums il·lustrats amb més de 800 fotografies i la participació d’autors destacats i especialistes en la matèria. + info: http://botiga.sapienspublicacions.cat/historia-del-periodisme-de-catalunya-117.1001
Llengua, poder i comunicació conformen la tríada àuria que determina la supervivència i sostenibilitat de les cultures nacionals en un món global. Aquest volum pretén oferir una aproximació històrica al procés general de normalització del català en l’ecosistema comunicatiu de finals del segle XX i començaments del XXI. La tesi bàsica és que l’accés d’una comunitat com la catalana, requereix disposar d’un espai de comunicació propi. Aquest estudi d’història de la llengua pretén precisar la progressió del català en els mitjans tradicionals i en el nou entorn del ciberespai a partir de la Transició espanyola. Té en compte els diferents …
Observatori de la Comunicació a Catalunya InCom-UAB, 2017 info@incom.uab.cat
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons