OCC InCom-UAB

I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media. Teresa-M. Sala, M. Bruzzo (2019)

12/03/202121/10/2019

+ info: UNEbook “I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media” presents the results of an innovative project undertaken by the film archives of Athens, Barcelona, Bologna, Brussels, Copenhagen, Stockholm, Frankfurt, Turin and Vienna, in conjunction with several leading research centres and technological innovators. Together they have developed a digital platform for viewing a wide range of images and motion pictures. More than 1,000 films dating from 1890 to 1989 have been incorporated in the platform, expressly selected to give the project coherence and meaning. Each city is represented both singularly and generally, revealing similarities and differences between …

Llegir més

La comunicación ritual. El caso de la ceremonia inaugural de los juegos olímpicos de Barcelona’92. Marta Ribot (2019)

12/03/202118/10/2019

+ info: TDX.cat Aquesta investigació té l’objectiu de fer una aportació singular i original en el camp de la comunicació humana. Contempla l’estudi del cas de «la Cerimònia Inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona’92» per tal d’entendre el disseny de la seva «enginyeria ritual», descobrir la seva semàntica interna, la relació amb els diferents moments en el desenvolupament dels Jocs Olímpics i també vol aprofundir en el coneixement de la realitat ritual contemporània. La investigació de la ritualitat integra coneixements i conceptes procedents de diverses ciències socials com són la teoria de la comunicació, la sociologia, l’antropologia, la psicologia i la …

Llegir més

Rachid ElYounoussi: Internet, l’autopista de la propaganda jihadista

12/03/202115/10/2019

Autora: Amparo Huertas Bailén (InCom-UAB) Rachid ElYounoussi fa cinc anys que treballa amb joves migrants, majoritàriament procedents del Nord d’Àfrica i amb arrels musulmanes, donant-los el suport necessari per al seu procés d’adaptació a Catalunya. Dirigeix l’associació Darna, situada al barri del Raval de Barcelona. Creada l’any 2017, un dels seus principals objectius és prevenir la radicalització jihadista. Des del centre, s’acompanya als joves i familiars per ajudar-los a enfrontar-se a aquest problema i, a més, també desenvolupa un programa socioesportiu amb menors estrangers no acompanyats. Rachid ElYounoussi és periodista especialitzat en el moviment jihadista global i dirigeix la …

Llegir més

L’agenda temàtica i la construcció de marcs interpretatius a la ràdio. El cas de la sentència de l’Estatut de Catalunya. Marta Montagut (2012)

12/03/202111/10/2019

+ info: TDX.cat La construcció de l’agenda (agenda building) i els marcs interpretatius (frame building) en els mitjans és un procés complex on intervenen una gran varietat d’actors. La present tesis doctoral analitza, per una banda, la relació entre periodistes i responsables de premsa de partits polítics i la negociació que estableixen per tal d’influir en l’elaboració de la informació i l’opinió polítiques que s’emeten a la ràdio matinal catalana. Per altra banda, s’aplica un frame analysis en tres nivells –intervenció, locució i estructura- al contingut radiofònic. Es pren com a cas d’estudi la reacció mediàtica a l’anunci de la …

Llegir més

Periodistes de tribunals: El judici del Procés

14/05/202308/10/2019

Per Oriol Girbau (Estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona) El judici del Procés, un dels més importants de la història recent, va quedar vist per sentència el 12 de juny. No hi haurà més declaracions maratonianes de testimonis, ni anècdotes a passadissos i lavabos entre periodistes i advocats o advocades, ni irònics diàlegs amb Manuel Marchena. Els periodistes que el van cobrir ho van viure amb una intensitat especial, treballant tretze i catorze hores molts dies, amb el desgast i la constant exigència que el periodisme demana avui en dia en un context d’actualització al minut. …

Llegir més

“L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície”. Ingrid Guardiola (2018)

12/03/202107/10/2019

+ info: Arcàdia Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual. Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d’imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present; ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbòlica, i aquest assaig n’explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada. …

Llegir més

La comunicació corporativa a les entitats del Tercer Sector de la Catalunya Central (2015-2018). Berta Francàs (2018)

12/03/202103/10/2019

+ info: TDX.cat Aquesta tesi doctoral analitza el funcionament de les estructures comunicatives de les organitzacions que treballen per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física, psíquica i/o intel·lectual a les capitals de comarca de la Catalunya Central. Per fer-ho, es parteix d’una mostra tipològica d’entitats (Fundació AMPANS, Associació Sant Tomàs, Fundació Privada Àuria, Associació Pro-Minusvàlids de Solsona i Comarca, i Associació Pro-Disminuïts Psíquics del Berguedà) a les quals s’aplica l’observació no participant, una entrevista semiestructurada a les seves responsables de comunicació i s’analitzen les seves webs a partir dels criteris del Manual i …

Llegir més

Els poders del punt de venda físic

14/05/202327/09/2019

Per Redacció OCC InCom-UAB “El Retail com a mitjà de comunicació” ha estat el tema de la trobada organitzada pel Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya a l’última sessió d’El Mirador Indiscret. Lisardo Mendo (director creatiu a Odos Visual Merchandising), José Botelho (director del departament d’imatge de Desigual) i Laura Miñana (account director a Carat Barcelona) han parlat, des de perspectives diferents però complementàries, sobre el màrqueting al punt de venda. Marc Cortés, director general de Roca Salvatella, ha estat el moderador del debat. A aquesta trobada, celebrada el 26 de setembre al Palau Robert (Barcelona), ha quedat ben clar que el punt de …

Llegir més

Joan B. Culla i Clara (2019): LA HISTÒRIA VISCUDA. MEMÒRIES.

12/03/202126/09/2019

+ info: Grup 62 L’historiador Joan B. Culla, que amb 22 anys visitava Tarradellas a l’exili, ha tingut una vida activa i densa de relacions, amb personatges de primer ordre i en escenaris clau de la nostra història moderna. El seu estil rotund i dinàmic dota d’interès la narració, des dels seus orígens humils al Poblenou fins a la intimitat amb gegants de la nostra història recent, com Jordi Pujol (del qual va ser sparring durant quatre dècades) o Pasqual Maragall, passant per la seva activitat en els mitjans al costat de Josep Cuní, Antoni Bassas o Mònica Terribas, el …

Llegir més

Andreu Navarra (2019): Ortega y Gasset y los catalanes

12/03/202123/09/2019

+ info: Fórcola Ediciones Andreu Navarra, historiador e investigador versado en el regeneracionismo español de finales del siglo xix y principios del xx y –como excepcional biógrafo de Eugeni d’Ors– gran conocedor de las figuras señeras de la literatura y el ensayismo catalán de los últimos cien años, aborda en este ensayo las relaciones de José Ortega y Gasset con el entorno catalán de su época, y de cómo accedió a colaborar políticamente con el catalanismo conservador durante los últimos compases de la dictadura de Primo de Rivera. Navarra trata de explicar de qué forma Ortega utilizó las publicaciones que inspiraba –Faro, España, El …

Llegir més

Els monòlegs de Joan Capri: un humor de frontera. Entre la tipificació i la personalització. Teresa Serés (2014)

12/03/202116/09/2019

+ info: Tesis en red Aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu axial estudiar els monòlegs de Joan Capri a partir de diferents dimensions i perspectives (pragmàtica, sociològica, semiòtica, discursiva, etc.). Amb aquesta aproximació multidisciplinar es defineix, en primer lloc, el monòleg com a gènere i com a discurs. En segon lloc, s’identifiquen quins són els precedents dels monòlegs de Capri i l’empelt en la tradició costumista al costat d’una visió personal, que s’explica pel camí cap a la personalització que comporta la tardomodernitat. D’altra banda, s’hi descobreix com hi conviuen un seguit de tipificacions amb motius marcadament tardomoderns, com la …

Llegir més