OCC InCom-UAB - Pàgina 56 de 61 - Observatori de la Comunicació a Catalunya InCom-UAB

El mesurament dels públics. Davant la carència d’estudis cross-media, la resposta està en un sistema integrat

Per Redacció OCC InCom-UAB L’Observatori de la Comunicació a Catalunya (OCC InCom-UAB) es va presentar per primera vegada al marc de la Jornada Dissenyant eines per mesurar l’audiència digital a Catalunya, organitzada pel centre de recerca InCom-UAB, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Generalitat de Catalunya. L’acte va ser al Palau Robert de Barcelona el 9 de juny del 2017. Amparo Huertas, directora de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), va explicar que “l’Observatori neix amb l’objectiu de difondre informació i recursos adreçats al món acadèmic i professional, a més de convocar …

Llegir més

“Cien casos. La ética periodística en tiempos de precariedad”, Roger Jiménez (2016)

En los tiempos de esplendor de la prensa convencional, se decía que esta era el cuarto poder al servicio del Estado. Y la audiencia, pese a su aparente dispersión, recibía por definición el título de quinto poder. El cambio global en el mundo de la comunicación debido a la irrupción de internet ha conducido a una situación en la que se ha prescindido de los lectores, una fuerza directa y efectiva que, mediante los mecanismos autorreguladores, decía a los medios qué fallaba y cómo podían mejorar. Esta desvinculación del público redunda sin duda negativamente en la calidad ética de la …

Llegir més

“Periodismo en reconstrucción”, Josep Carles Rius (2016)

La crisis de la prensa escrita fue el resultado de una suma de crisis, de una «tormenta perfecta» que en realidad anunciaba un verdadero «cambio climático», el inicio de una nueva era que podía resultar «glacial» para los periódicos. La Gran Depresión del 2008 puso en evidencia tres problemas larvados en la prensa desde hacía años: la pérdida de credibilidad por no haber ejercido de contrapoder, la impotencia y el desconcierto ante el impacto de las nuevas tecnologías, y los graves errores de gestión. Miles de periodistas se convirtieron en náufragos, pero algunos tomaron la iniciativa y buscaron la implicación …

Llegir més

“Tecnopaisajes, identidades y diseños culturales”, Maria Jesús Buxó Rey (2017)

Las tecnologías son ideas en acción que comportan cambios constantes en las formas de comunicación, los procesos de trabajo y los sistemas organizativos y que, en la actualidad, plantean nuevos retos en las formas de pensar, virtualizar la realidad y conectarse social e interculturalmente. Es preciso un esfuerzo analítico para entender las nuevas relaciones entre tecnología y sociedad, en un mundo en que las categorías y dicotomías establecidas se disuelven impugnadas por las innovaciones tecnocientíficas e industriales. En este nuevo paisaje tecnocultural, la mirada etnográfica y la perspectiva de la antropología proporcionan una profundidad descriptiva y una agudeza en la …

Llegir més

“Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques”, M.ª José Plana, Itziar de Lecuona (2017)

En aquest document, centrat en les qüestions bioètiques que tenen a veure amb la informació alimentària, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret analitza l’actual política d’informació alimentària, basada en l’etiquetatge i la difusió indiscriminada d’informació alimentària que suporta el consumidor, així com les conseqüències que aquesta situació té sobre les eleccions alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambientalment i socialment insostenibles. + info: http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08601

“Història de La Vanguardia”, Agustí Calvet, ‘Gaziel’ (2016)

Gaziel és el gran pensador de la desfeta catalana. Tot i així, no li cedeix ni concedeix mai més poder que l’im­prescindible. La desfeta ha de servir per esmenar els comportaments polítics, personals i civils del país. Per això la lectura de Gaziel en aquests temps en aparença favorables ha de ser rigorosa i atenta. Història de «La Vanguardia» ens adverteix sobre aquesta Catalunya que ha jugat i encara juga malament els seus trumfos.Història de «La Vanguardia» no és pas un exercici pla de crònica o de memòria. És una lliçó. Des del pou, Gaziel ens il·lumina sobre errors que, …

Llegir més

“Periodisme Samurai. Les claus per a ser un bon periodista polític”, David Miró Molés (2016)

El periodisme i la política són dos mons que viuen en una relació complexa, sovint contradictòria, que demana un compromís extra per a l?informador que decideix fer carrera explorant les entranyes del poder i que en aquest llibre anomenarem samurais. Perquè sense periodisme lliure no hi ha política lliure, els periodistes polítics són els guardians de la democràcia, i per això necessiten ser ensinistrats en les tècniques que els permetran fer bé la feina i evitar caure en els múltiples paranys que el poder ens posarà. Esteu preparats per a formar part d’aquesta orde tan especial i única? + info: http://editorialuoc.com/periodisme-samurai_1

Els mateixos problemes, però ara més grans

Per Redacció OCC InCom-UAB La tasca periodística ha de respondre al nou món creat arran de l’expansió de la Tecnologia Digital. Per una banda, s’ha ampliat el ventall de formes de produir continguts i d’accedir a fonts d’informació i, per l’altra, ha arribat el moment de reflexionar sobre com gestionar les relacions, ara sociodigitals, amb els públics. Amb el títol “Nous Formats del Periodisme”, dins del cicle de conferències Rastres de Futur. La cultura catalana del segle XXI, organitzat per la Fundació Josep Irla i la Revista Mirall, van debatre sobre el tema  Karma Peiró (directora de Nació Digital), Jofre …

Llegir més

“La comunicació de la cultura als municipis”, F. Benlliure, C. Roca, M. Julià, L. Gargallo (2016)

La irrupció de les tecnologies de la comunicació i, sobretot, de les anomenades tecnologies socials està transformant substancialment la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb la cultura. S’estan produint canvis en els nostres patrons d’accés a la informació, en les dinàmiques de consum cultural, en els criteris per a la presa de decisions, etc. Fruit de tot plegat, les estratègies de comunicació dels ajuntaments amb els ciutadans estan immerses en un procés de transformació que està capgirant les dinàmiques establertes, pràcticament no queden ajuntaments que no tinguin diversos comptes a les xarxes socials, les aplicacions mòbils s’han …

Llegir més

“El periodisme casteller: un cas d’identitat”, Guillermo Soler (2004)

Aquest llibre fa un interessant exercici de fer història del periodisme casteller, n’analitza l’evolució i dibuixa una situació que queda molt clar que no és un final d’etapa, sinó un pas cap a una evolució tendent a «normalitzar» el periodisme casteller. (Del pròleg de Francesc Domènech) + info: http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=8496366219  

Observatori de la Comunicació a Catalunya InCom-UAB, 2017 info@incom.uab.cat

Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Powered by  GDPR Cookie Compliance
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils. Veure avís Legal i politica de cookies