Agressions, l’única excusa dels mitjans per parlar d’LGTBI-fòbia

+ info: Media.cat (Vicent Canet)

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència física i verbal. Lluny d’explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i ‘trans’ hi estan infrarepresentades.

Sis de cada deu de les informacions sobre LGBTI-fòbia publicades entre el juny i el setembre a mitjans com VilawebLa VanguardiaAraEl Nacional, Catalunya DiariEl Periódico i Nació Digital són una agressió concreta o recullen els resultats d’informes sobre agressions.

“Als mitjans domina una visió massa personalitzada, que no ajuda a entendre les arrels del problema ni els fenòmens socioculturals que hi interactuen”, detecta Amparo Huertas, coordinadora del Màster en Comunicació LGBTI+ de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ressalta que s’hauria de treballar com es tracta la violència LGBTI-fòbica des de les institucions que alimenten els discursos mediàtics, com ara els tribunals i la policia.

Una sentencia avala que Twitter suspenda cuentas que difunden mensajes homófobos

La Audiencia Provincial de Palma de Mallorca ha rechazado el recurso de José Luis Sánchez Saliquet, cabeza de lista de Vox al Senado por Ibiza en las elecciones generales de abril, contra la suspensión definitiva de su cuenta de Twitter el año pasado después de escribir que «el 67% de los casos de pederastia lo cometen homosexuales«. Acumulaba entonces más de 35.000 seguidores.

Seguir leyendo: Cadena Ser

Resistència o asil, la lluita LGTBI al Marroc

Lectura completa: Directa 

LA COMUNITAT GAI, LESBIANA I TRANS MARROQUINA S’ENFRONTA A VULNERACIONS DE DRETS I VIOLÈNCIES MÚLTIPLES PROVINENTS DE LA LLEI, LA FAMÍLIA, LA POLICIA O ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. ALGUNES RESISTEIXEN DES DE LA CLANDESTINITAT I D’ALTRES NOMÉS VEUEN L’ASIL COM A SORTIDA

Rabat, dos equips de futbol femení es preparen per al partit. La Celia escalfa amb les seves companyes en una meitat del camp. Porta el cabell molt tibat, recollit en un monyo, i té actitud seriosa i concentrada perquè sap que aquell partit és decisiu. Té 23 anys i és del sud del Marroc, d’un minúscul poble amazic. Abans de començar, s’apropa a la banda del camp on hi ha la Lilia, de 31 anys. Ella és professora, de Tetuan, però viu a Rabat des de fa anys. La Lilia vol fer-li un petó per animar-la, però es conté i acaba fent-li una abraçada llarga, de les que van més enllà de la pell. Vol marxar del Marroc amb ella i anar a viure a Amsterdam, però encara no li ha dit.

“Els meus pares van descobrir que era homosexual perquè van veure una entrevista en vídeo que va publicar un diari a les xarxes quan vaig col·laborar en una campanya pels drets LGBTI”, explica en Youba, un jove de 22 anys resident a Rabat però originari d’Agadir, la capital de la regió de Souss-Massa, al sud-oest del país.

La policia marroquina humilia i pega a la gent”, afirma la Lilia, que coneix diversos casos de violència física i fins i tot sexual per part de policies i confessa haver patit durant mesos un seguiment policial per haver assistit a actes pels drets LGBTI.

Els mitjans de comunicació també parlen de fets relacionats amb persones homosexuals o trans d’una manera sensacionalista. “Acostumem a veure titulars com ‘La tragèdia de…’ o ‘Enganxen un homosexual a…’. Sempre amb connotacions negatives”, afirma en Mohammed. “Es tracta com un escàndol i per avergonyir la víctima; en poques ocasions s’amplia el focus per parlar de drets”, afegeix.