OCC InCom-UAB

“Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol”, Josep Àngel Guimerà i Orts (2014)

12/03/202101/03/2017

Jordi Pujol va arribar a la Presidència de la Generalitat convençut que Catalunya necessitava uns mitjans de comunicació propis potents per poder tirar endavant el procés de reconstrucció nacional després del franquisme. Les raons de Pujol per impulsar diaris, ràdios i televisions públiques i privades i, sobretot, en català eren fonamentalment lingüístiques i culturals, però també polítiques, econòmiques i de benestar social. Els mitjans eren clau tant per catalanitzar el país com per desenvolupar-lo i cohesionar-lo socialment. Ara que s’han complert els 30 anys de TV3 i Catalunya Ràdio, i 15 de l’edició en català d’El Periódico, molts d’aquests mitjans …

Llegir més

“Premsa i autodeterminació. Catalunya i Euskadi dins l’Espanya de la Transició”, Cristina Perales García (2014)

12/03/202101/03/2017

En tant que institucions socials, els mitjans de comunicació, a l’hora d’opinar i informar sobre els conflictes nacionals, ofereixen un discurs polític que influeix en el desenvolupament dels fets sobre els quals parlen. El llibre ve acompanyat d’un marc teòric que permet definir de manera operativa els conceptes de nació, nacionalisme i autodeterminació dins una etapa decisiva per a la conformació de l’actual Estat de les autonomies (1975-1979). S’hi estudia el paper dels diaris i, en concret, el seu discurs polític a l’hora de construir identitats. S’hi proposa una anàlisi seguint l’enfocament teòric de l’anàlisi crítica del discurs (ACD). S’hi …

Llegir més

“Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954”, Andrés Antebi, Pablo González, Jordi Calafell, Xavier Antich, Teresa Ferré (2015)

12/03/202101/03/2017

Aquest llibre és el resultat d’un estudi del llegat fotogràfic dels Pérez de Rozas, una de les nissagues més importants del fotoperiodisme barceloní. El primer de la nissaga, Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 – Barcelona, 1954), va ser un dels professionals més significats de la transformació i modernització del llenguatge fotogràfic en els anys trenta. Estructurat en tres parts, Segona República, Guerra Civil i primer franquisme, el llibre proposa una extensa selecció de les seves fotografies, moltes de les quals formen part de la Crònica Gràfica, una de les agrupacions documentals més importants de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, …

Llegir més

“Humor gràfic a Barcelona. 175 anys de tradició humorística catalana”, varis autors (2016)

12/03/202101/03/2017

Catalunya és un país amb una llarga tradició en el camp de l’humor gràfic. Malgrat la censura que sempre han vigilat de ben a prop la feina dels caricaturistes més crítics, Barcelona ha estat un dels principals focus d’edició de premsa humorística del sud d’Europa. El nostre país ha donat alguns dels artistes més destacats d’aquest art irreductible i mordaç. La primavera de 2013 els principals especialistes en premsa satírica, humor gràfic i còmic, van reunir-se a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per estudiar els aspectes més destacats de la nostra rica tradició humorística. Aquest llibre és fruit …

Llegir més

“Freixenet. La empresa tras el glamour de la burbuja”, Toni Garganté Puig (2015)

12/03/202101/03/2017

Las burbujas de Freixenet se han convertido en uno de los símbolos que desde hace años marcan el inicio de las navidades. Detrás, una compañía, y una historia, que merece estar dentro de las más reconocidas del tejido empresarial del país: Freixenet cuenta actualmente con 22 bodegas en tres continentes y siete países, comercializa sus vinos en un total de 144 mercados, con un nivel de facturación de más de 500 millones de euros anuales y emplea a unas 1.900 personas en el mundo. Pero el camino no estuvo exento de grandes retos, desde la expropiación durante la guerra civil, …

Llegir més

“Els reptes del mitjans audiovisuals en llengua catalana” Mercè Corretja i Torrens, Mercè Teodoro i Peris, Iñigo Urrutia i Libarona (2015)

12/03/202101/03/2017

“Els reptes del mitjans audiovisuals en llengua catalana”, publicat a principis de 2105, recull les ponències presentades a la taula rodona “Els reptes dels mitjans audiovisuals en llengua catalana”, que va tenir lloc el dimecres 26 de novembre de 2014 i que van organitzar conjuntament l’Institut d’Estudis Autonòmics i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. + info: http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/Publicacions/IEA/llibres_col_IEA/IEA_95.pdf

“El relat polític. Els missatges audiovisuals a les campanyes electorals d’Iniciativa per Catalunya Verds (1988-2012)”, F.Xavier Ruiz i Collantes, Óliver Pérez, Pol Capdevila (2015)

12/03/202101/03/2017

En la comunicació política, els partits i els líders han de construir una identitat que els doti d’una personalitat recognoscible i, també, han d’elaborar un relat propi i diferencial que connecti amb els electors i els involucri en els projectes polítics que aquests líders i partits presenten en les conteses electorals. En un context on necessitem saber què passa en tot moment i on cada cop disposem de més recursos per accedir a aquesta informació amb immediatesa, el relat polític passa de ser merament una eina de comunicació tàctica i transitòria a esdevenir una guia estratègica per a la definició …

Llegir més

“Dones de ràdio: Les primeres locutores de Catalunya”, Sílvia Espinosa (2014)

12/03/202101/03/2017

Un llibre d’històries i biografies apassionants sobre dones reals que cal recordar. El text va acompanyat de 100 imatges: fotografies i anuncis de l’època. Fa 90 anys, el 14 de novembre de 1924, Ràdio Barcelona inicià les seves emissions i, al cap d’un temps, van aparèixer emissores de ràdio arreu de Catalunya: Terrassa, Reus, Sabadell, Tarragona, Badalona, Girona, Lleida, Vilanova i la Geltrú, Manresa… Aquest llibre vol situar a la categoria que es mereixen les primeres locutores radiofòniques del nostre país, dones que van contribuir de manera decisiva a fer de la ràdio un mitjà de comunicació popular. Amb elles …

Llegir més

“Historia de la Comunicación Corporativa en Cataluña”, Kathy Matilla (ed.) (2015)

12/03/202101/03/2017

La comunicación corporativa no solo tiene una vida muy corta en nuestro país sino que, en líneas generales, posee unos orígenes bastante difusos, como se describe en este libro, y que se remontan a principios de la década de los años ochenta, es decir, a hace solo tres decenios atrás, y de hecho no toma cuerpo hasta que, a finales del pasado siglo xx, se crea la asociación de directivos de comunicación Dircom en Madrid (1992) y, ya adentrados en el siglo xxi, nace Dircom Catalunya en el Principado (2007). Un periodo de tiempo tan escaso no permite la perspectiva …

Llegir més

“La polivalencia periodística de las agencias de noticias. El caso de la ACN y los de EFE, EP, AFP y ANSA”, Guillem Sànchez Marín (2016)

12/03/202101/03/2017

En el presente estudio se radiografían las virtudes y defectos de la polivalencia periodística. Para ello, se analizan los perfiles profesionales de los redactores de las tres principales agencias de noticias presentes en Cataluña (España) a través de una comparativa entre la plantilla multidisciplinar de la Agència Catalana de Notícies (ACN) y las especializadas de EFE y Europa Press (EP), en las cuales permanece la división de oficios tradicional: redactores, fotógrafos y operadores de cámara. La eficiencia económica de la primera empresa depende de esta fórmula multitarea, que puede obstaculizar la capacidad de sus periodistas para informar de forma adecuada, …

Llegir més

Història de la televisió a Catalunya. Josep M. Baget i Herms (1984)

12/03/202130/01/2017

(Ressenya de María Corominas, 1995). La televisió és un dels objectes d’estudi privilegiats pels investigadors de la comunicació a Catalunya que hi treballen, sobretot, des de la perspectiva de l’estruccura i les polítiques. La joventut -encara que ben relativa- del mitja, la rapidesa i la complexitat de les transformacions que experimenta, la seva incidencia social i la seva visibilitat són alguns dels factors que contribueixen a explicar que els estudis i les reflexions sobre aquest medi s’hagin orientat de forma molt oreferent a analitzar-ne el present i preveure’n -o projectar-neel futur, tot deixant-ne el passat en una segona posició. La …

Llegir més